Viola alba (que no és alba, perquè aquesta espècie es pot trobar en blanc i en violeta -crec que pel pH del sòl-).
La flor que anuncia la primavera. La Vida que retorna a la llum.
Aquí, les Viola alba, són quasi tan oloroses com la oficinal Viola odorata.
És de les poques remeieres que són fredes i humides.
De fet la part medicinal és, sobretot, la fulla. Que amb els seus mucíl·lags suavitza les mucoses i aporta humitat (en el sentit literal i en el del llenguatge simbòlic de la medicina tradicional mediterrània) i refresca, alleujant les condicions calentes o seques.
És a dir que, entre d'altres coses, és una bona per ajudar al procés curatiu en cas de febre, inflamació (que és una febre local), refredats, mucositat espessa, cistitis, alguns mals de panxa, quists i fibromes.
A més, tota ella és comestible.
La violeta, és la timidesa ben portada.
Si algú te més informació i la vol compartir, sóc tot orelles.
